Ruta Serra del Tallat

El passat diumenge 9 de Març ens vam proposar una ruta per a sortir a estirar les cames. Els protagonistes, la Judit, el meu gos Jack i jo mateix. En aquest escrit intentaré deixar constància de la ruta i la possibilitat de que algú amb afany de diversió i d'una mica d'esport, pugui fer-la, tot coneixent una experiència viscuda.

Ver mapa más grande

La ruta comença al poble de Rocallaura seguin la carretera just sota el poble hi ha un camí que marca una ruta amb un pal indicador, allí podem deixar el cotxe i començar la ruta en direcció sud.
WP1: 0.575km.Deixem una pista a l'esquerra i seguim tot recte trabessant uns camps. (Deviem a la dreta)
WP2: 0.720km. Bigurcació. Pal indicador. Deixem la pista de la dreta i seguim tot recte vorejant un mur de pedra.
WP3: 1.510km. Bifurcació i canvi de sentit. Anem a la dreta tot pujant en direcció al bosc de la Serra del Manantial. Anirem a frec del bosc fins al Pla del Bisbe.
WP4: 2.350km. Cruïlla. Seguim recte.
WP5: 2.580 Nova cruïlla. Canvi de sentit. Anem a l'esquerra tot seguint les marques del Cister (triangle roig) en direcció sud. Al fons veiem el santuari del Tallat.
WP6: 2.8km. Bifurcació.
WP7: 3.22km. Bifurcació al costat d'una cabana. Seguim recte.
WP8: 3.410km. Carretera que va al santuari. La seguim a la dreta. Pal indicador.
WPSAntuari Tallat: Podem observar unes magnífiques vistes de la comarca. Agafar la trialera que hi ha a la dreta del Santuari. Pal indicador. A la part baixa direcció a la esquerra.
WP9: 4.3km.Bifurcació amb GR-171 que seguirem a la nostra dreta fins a sota el Tossal Gros.
WP10: 4.68km. Bifurcació. Seguim recte cap a l'esquerra.
WP11: 5.72km. Cap del Coll. Seguim recte. Pal indicador.
WP12: 6.28km. Corriol a l'esquerra. Seguim GR.
WP13: Bifurcació. Anem a la dreta. Pal indicador.
WP14: Bifurcació. Anem a la dreta. Ull amb els aerogeneradors. Sender de l'esquerra
WP15: Bifurcació. Anem a la dreta.
WP16: Cruïlla. Anem a l'esquerra.
WP17: Entrem a Montbñanquet i girem a la dreta
WP18: Bifurcació, deixem la carretera dels Omells i anem a la dreta tot pujant. Pal indicador.
WP19: Cruïlla. Anem a la dreta tot seguint les marques del Cister.
WP20: Bifurcació. Anem a l'esquerra tot deixant el camí del Tallat.
WP21: Bifurcació. Anem a la dreta tot planejant.
WP22: Bifurcació. Anem a la dreta en direcció a la serra del Manantial. Bosc espès.
WP23: Bifurcació. Anem a l'esquerra.
WP24: Bifurcació. En una roureda anem a l'a dreta. Retrobarem el camí que hem deixat al WP4. Girem a l'esquerra i direcció contraria per on hem vingut fins al cotxe.

La durada del recorregut varia entre 3 i 4 hores en funció de l'estat físic de cada un.
Podeu observar el desnivell del recorregut en la següent imatge.

GPS Garmin eTrex Vista HCx

Nou caxarro per jugar. Feia molt de temps que en volia un i ara amb el preu de l'euro he pogut comprovar que val la pena comprar als yankis. El dispositiu de gama més alta de Garmin, amb els models outdoor i amb la possibilitat de posar-hi mapes en color. Tot un luxe, si contem que aquí a Catalunya val entre 460€ als llocs més barats i 600€ als més cars.

Feta la compra he pogut comprovar el potencial que pot tenir aquest dispositiu, hi ha moltes persones que l'utilitzen i això et dona un ventall molt ampli de mapes, rutes i tot el que això comporta.
Amb la compra vull obrir una nova funció a aquest blog posant rutes que jo he fet o les que tinc intenció de fer per si algú ho vol intentar fer-les o iniciar-se en el mon de l'esport del trekking.

Nova Experiència

Aquest cap de setmana he tingut el plaer de poder provar una bicicleta com deu mana, bueno, solament he fet 30 kilòmetres però crec que ha estat suficient per a treure una impressió i una valoració positiva del trasto.
La Bicicleta en qüestió que comento és la FELT VIRTUE FOUR, una bicicleta amb doble suspensió, davant una Rock Shox Tora 318 i darrera una Manitou Answer Radium R, canvi XT, desviador LX, frens Hayes Sole i neumàtics Maxxis Ignitor 26 x 2,1 Kevlar. La veritat una bona màquina.

Durant el recorregut van succeir un seguit de qüestions i anècdotes. La primera qüestió era, que tal és comporta una doble suspensió, semblaré una barca??. Les respostes???
Directament súper divertit, el canvi perfecte sense enganxades i amb una manera de canviar molt suau, les rodes amb un agarre perfecte, frens sensacionals tot i que potser és lo més just de la bicicleta. Durant una baixada a 40km/h hem va donar la sensació de poca velocitat, m’explicaré, la mateixa sensació que si vas amb un cotxe destartalat (el meu ibiza) a 100km/h i penses, estic volant, i per altra banda vas amb un A3 a 100km/h i penses, no hem moc de lloc. Doncs la mateixa sensació que un A3. Aquella baixada s’hem va fer curta, per la suspensió magnífic, actuant en salts i en alguna riba que altra per a provar-ho, les pedres del camí no és noten i no cal esquivar forats. El sistema de suspensió de darrera una pasada, els de Felt tenen un sistema patentat anomenat EQUILINK que és comporta perfecte i evita el contrapedal en el moment de la suspensió.

Una bicicleta per a tenir-la present i la veritat amb unes sensacions molt divertides al llarg dels 30 km que vaig fer. Amb pepinos així falta cames per a pujar-hi, hem pensaré de posar-hi un motoret solar, si , pot ser una bona opció.

Nova Etapa

El dia 12 de Febrer de 2008 a les 12 del matí la meva vida va canviar per sempre. En aquell precís moment, la cosa havia arribat a una fita històrica per a mi. Qui ho agüés dit??? Ara ja sóc Enginyer i la veritat ha costat i molt.
Arribat en aquest punt val la pena pensar en els moment viscuts, dies d’estudi, nervis de treballs, pràctiques inacabables i sobretot els 2 minuts abans de repartir l’examen, sempre és feia etern i la sorpresa el dia que el miraves i deies, no ser fer res de res i quan els nervis baixaven la cosa canviava.

En la imatge és pot apreciar el moment de la presentació, moment que s’ha de recordar com a punt d’inflexió entre un text o un altre en el currículum, moment de molts nervis i de pensaments estranys, ho entenen, saben el que estic explicant??, al finalitzar la recompensa, una nota, jo no sóc qui per dir si justa o no, però agradable de poder sentir per segon cop.

Gràcies a tots per l’ajuda en tot moment

Campionat Caça Becada

Aquest cap de setmana és va celebrar el campionat provincial de caça de la Becada a Navès. Com és habitual la representació del poble de Térmens hi era present.
El senyor Miquel com a competidor, el Manuel com a president de la societat de caçadors de Térmens i jo com a jutge.
Hora de sortida les 6 del matí. Un Land Rober Discovery el gos a la caixa i direcció Navès. Els nervis per part del miquel ja començaven a ser presents en ell, tot i que no li costa gaire. Primera parada, el Cadí de Ponts, un tallat i continuem direcció Navès.

Primer que tot trobada de caçadors i primeres impressions de com esta anant la temporada de caça de la Becada. Com sempre, “caçadors i pescadors al infern de 2 amb 2” , a veure qui la diu més grossa. Tot seguit passem al esmorzar i al sorteig de dorsals entre jutges i participants. Comencem be, hem toca amb el campió de l’any passat, un noi de Borges Blanques i el primer que hem diu, no caminaràs gaire avui, no pot ser, no m’ho creia, un altre any sense gaudir d’un magnífic dia de caça. Acabat el sorteig agafem direcció a Trevil i comença la funció. El noi que hem va tocar a mi hem diu, ahir tenia febre i hem sembla que poc caçarem i jo li contesto, poc a poc i bona lletra que el matí és llarg. El primer que fa és enfilar-se muntanya amunt, quan ja estàvem al punt més alt veig que comença a suar i hem diu, hem sembla que hem retiro, clar el noi tenia una galipanda de 1000 dimonis i el millor que se li va acudir es pujar muntanya amunt per facilitar la respiració, en fi, enfilem direcció al control i al cap de 30 minut ja estàvem allí. No varem aguantar ni una hora de competició i jo hem vaig plantejar de anar a corre una mica per la muntanya, vaig pensar, que fotré aquí esperant fins les de les 10:50 fins les 14 hores, assentat amb una pedra, llavors va sortir el Manuel hi hem diu, si vas caminant et segueixo, enfilem camí amunt i trobem una ruta que hi posa, sender serra dels tossals i decidim fer-la.
Desprès de dues hores fotent el cabra per la muntanya arribem un altre cop al lloc on teníem els cotxes i comença a arribar participants de la competició. El primer amb dues becades, les primeres que matava i veia potser en la seva vida, el segon participant el caçador de Navès amb 2 becades i segona posició i el tercer classificat el caçador de Ponts amb 1 becada.
L’anècdota de la jornada, la va protagonitzar el senyo Joan, va arribar al control 45 minuts desprès de tancar o sigui, desqualificat.
Dinar de germanor i direcció a casa.

Un dia dolent !

Tot tenia que ser un diumenge normal de caça al poble de Térmens. Va començar a les 8 de mati amb el escorçar de rutina de pa amb tomata i embotit juntament amb el meu pare, preparar escopetes, posar-nos les botes i direcció a la cabana del meu tiet ubicada al camí de Linyola a l’altura del travesser del camí de les calces.
Eren les 8:50 del matí i una temperatura de 2’5ºC, ens trobem amb el meu tiet Miquel i el Sebastià, el primer que tot comprovar que a la bassa no hi ha cap “pato”, com és normal el tarat del grup carrega l’escopeta i s’enfila per la paret de la bassa per arribar al capdamunt i veure que ni hi ha “patos” a la bassa. Allí comença en nostre dia de caçaria.
Enfilem direcció al plantat de presseguers i seguint direcció N-W.
El dia passa normal amb les sempre característiques volades de les perdius amunt i avall i esmunyint-se de les escopetes. Tot era normal i portàvem unes 3 perdius mortes. En la última va aixecar-se dos de juntes i solament en va caure una, l’altra va agafar direcció S-E, amb la conseqüència que va tirar endarrere i va parar en un tros de panís. Jo que era el que estava més avançat del grup vaig arrencar a corre per tal de poder-la sobtar.

Vaig agafar la riba del panís i el meu gos, en Jack, per dins com sempre. De cop i volta, el Jack comença a bordar amb una veu grossa, (--manera de bordar que utilitzen el gossos de rastre quan localitzen un rastre fresc, és un guixir molt més greu i continuat, de l’estil goup-goup --), durant 30 segons i para, jo sense pensar-ho mes trec els cartutxos del 7 i del 6 que tenia a l’escopeta i poso unes bales que tenia a la casaca. Hem poso a corre amb direcció al Jack i a la punta del panís, però res de res. Miro el gos i el tenia a les meves cames i amb un cert moviment de cua una mica sospitós. Continuo fins a pujar al extrem del tros de panís i el gos encara estava a la meva vora, això ja no ho vaig trobar normal. El meu gos sempre esta buscant i el que menys fa es estar a la meva vora.
Amb aquestes hem decideixo a fer-li una exploració per veure si li havia passat alguna cosa i la sorpresa va ser gran. Portava un forat d'1cm de diàmetre entre les popes de davant i les costelles. El primer que vaig dir, COLLONS QUIN TRAU !!!!
Aquí es va acabar el dia de cacera pel meu pare i jo. Puto Jabalí !!!!!!!!!!!!!

El molt....no va sortir del panís i jo ja no podia esperar mes, tenia que portar el meu gos al veterinari a fer-li una inspecció del forat i cosir-lo.

Un cop inspeccionat pel veterinari, un desgarro de 25cm subcutani sense trencament de costelles ni perforació de pulmó, uffff, hem tingut sort. De totes formes va cosit per 2 extrems per 5 i 15 punts.

Ara li toca curar-se i estar en forma per un altre magnífic dia de caça a Térmens.

Cursa de muntanya Talaia

Avui 18 de novembre s'ha celebrat la cursa de muntanya Talaia de Vilanova i la Geltrú.
Aquesta va ser la primera cursa que vaig disputar. Va ser l'any passat (2006) amb el circuit de 10km i la veritat hem va agradar.
Aquest any hem fet un salt de categoria, no per que estigui mes en forma, sinó simplement, com a repte personal. L'altre any amb una cursa d'iniciació, era millor opció, la de 10km, aquest any ja han estat 24km i l'experiència viscuda val la pena. La cursa, un cop i ets, dius, que hi fa aquí un pelacanyes com jo, però passats els 24km i arribes a la meta penses, he corregut durant 3 hores, he pujat i baixat trialeres, he pujat al turó de les Tres Partions, he fet el que realment m'havia proposat, acabar la cursa independentment del temps i sense quedar l'últim, en fi, el repte que tenia i la veritat que estic molt content i satisfet amb el que he aconseguit.

Properament penjaré alguna foto de la cursa.