Tot tenia que ser un diumenge normal de caça al poble de Térmens. Va començar a les 8 de mati amb el escorçar de rutina de pa amb tomata i embotit juntament amb el meu pare, preparar escopetes, posar-nos les botes i direcció a la cabana del meu tiet ubicada al camí de Linyola a l’altura del travesser del camí de les calces.
Eren les 8:50 del matí i una temperatura de 2’5ºC, ens trobem amb el meu tiet Miquel i el Sebastià, el primer que tot comprovar que a la bassa no hi ha cap “pato”, com és normal el tarat del grup carrega l’escopeta i s’enfila per la paret de la bassa per arribar al capdamunt i veure que ni hi ha “patos” a la bassa. Allí comença en nostre dia de caçaria.
Enfilem direcció al plantat de presseguers i seguint direcció N-W.
El dia passa normal amb les sempre característiques volades de les perdius amunt i avall i esmunyint-se de les escopetes. Tot era normal i portàvem unes 3 perdius mortes. En la última va aixecar-se dos de juntes i solament en va caure una, l’altra va agafar direcció S-E, amb la conseqüència que va tirar endarrere i va parar en un tros de panís. Jo que era el que estava més avançat del grup vaig arrencar a corre per tal de poder-la sobtar.
Vaig agafar la riba del panís i el meu gos, en Jack, per dins com sempre. De cop i volta, el Jack comença a bordar amb una veu grossa, (--manera de bordar que utilitzen el gossos de rastre quan localitzen un rastre fresc, és un guixir molt més greu i continuat, de l’estil goup-goup --), durant 30 segons i para, jo sense pensar-ho mes trec els cartutxos del 7 i del 6 que tenia a l’escopeta i poso unes bales que tenia a la casaca. Hem poso a corre amb direcció al Jack i a la punta del panís, però res de res. Miro el gos i el tenia a les meves cames i amb un cert moviment de cua una mica sospitós. Continuo fins a pujar al extrem del tros de panís i el gos encara estava a la meva vora, això ja no ho vaig trobar normal. El meu gos sempre esta buscant i el que menys fa es estar a la meva vora.
Amb aquestes hem decideixo a fer-li una exploració per veure si li havia passat alguna cosa i la sorpresa va ser gran. Portava un forat d'1cm de diàmetre entre les popes de davant i les costelles. El primer que vaig dir, COLLONS QUIN TRAU !!!!
Aquí es va acabar el dia de cacera pel meu pare i jo. Puto Jabalí !!!!!!!!!!!!!
El molt....no va sortir del panís i jo ja no podia esperar mes, tenia que portar el meu gos al veterinari a fer-li una inspecció del forat i cosir-lo.
Un cop inspeccionat pel veterinari, un desgarro de 25cm subcutani sense trencament de costelles ni perforació de pulmó, uffff, hem tingut sort. De totes formes va cosit per 2 extrems per 5 i 15 punts.
Ara li toca curar-se i estar en forma per un altre magnífic dia de caça a Térmens.
Eren les 8:50 del matí i una temperatura de 2’5ºC, ens trobem amb el meu tiet Miquel i el Sebastià, el primer que tot comprovar que a la bassa no hi ha cap “pato”, com és normal el tarat del grup carrega l’escopeta i s’enfila per la paret de la bassa per arribar al capdamunt i veure que ni hi ha “patos” a la bassa. Allí comença en nostre dia de caçaria.
Enfilem direcció al plantat de presseguers i seguint direcció N-W.
El dia passa normal amb les sempre característiques volades de les perdius amunt i avall i esmunyint-se de les escopetes. Tot era normal i portàvem unes 3 perdius mortes. En la última va aixecar-se dos de juntes i solament en va caure una, l’altra va agafar direcció S-E, amb la conseqüència que va tirar endarrere i va parar en un tros de panís. Jo que era el que estava més avançat del grup vaig arrencar a corre per tal de poder-la sobtar.
Vaig agafar la riba del panís i el meu gos, en Jack, per dins com sempre. De cop i volta, el Jack comença a bordar amb una veu grossa, (--manera de bordar que utilitzen el gossos de rastre quan localitzen un rastre fresc, és un guixir molt més greu i continuat, de l’estil goup-goup --), durant 30 segons i para, jo sense pensar-ho mes trec els cartutxos del 7 i del 6 que tenia a l’escopeta i poso unes bales que tenia a la casaca. Hem poso a corre amb direcció al Jack i a la punta del panís, però res de res. Miro el gos i el tenia a les meves cames i amb un cert moviment de cua una mica sospitós. Continuo fins a pujar al extrem del tros de panís i el gos encara estava a la meva vora, això ja no ho vaig trobar normal. El meu gos sempre esta buscant i el que menys fa es estar a la meva vora.
Amb aquestes hem decideixo a fer-li una exploració per veure si li havia passat alguna cosa i la sorpresa va ser gran. Portava un forat d'1cm de diàmetre entre les popes de davant i les costelles. El primer que vaig dir, COLLONS QUIN TRAU !!!!
Aquí es va acabar el dia de cacera pel meu pare i jo. Puto Jabalí !!!!!!!!!!!!!
El molt....no va sortir del panís i jo ja no podia esperar mes, tenia que portar el meu gos al veterinari a fer-li una inspecció del forat i cosir-lo.
Un cop inspeccionat pel veterinari, un desgarro de 25cm subcutani sense trencament de costelles ni perforació de pulmó, uffff, hem tingut sort. De totes formes va cosit per 2 extrems per 5 i 15 punts.
Ara li toca curar-se i estar en forma per un altre magnífic dia de caça a Térmens.
