dilluns, 25 de febrer del 2008

Nova Experiència

Aquest cap de setmana he tingut el plaer de poder provar una bicicleta com deu mana, bueno, solament he fet 30 kilòmetres però crec que ha estat suficient per a treure una impressió i una valoració positiva del trasto.
La Bicicleta en qüestió que comento és la FELT VIRTUE FOUR, una bicicleta amb doble suspensió, davant una Rock Shox Tora 318 i darrera una Manitou Answer Radium R, canvi XT, desviador LX, frens Hayes Sole i neumàtics Maxxis Ignitor 26 x 2,1 Kevlar. La veritat una bona màquina.


Durant el recorregut van succeir un seguit de qüestions i anècdotes. La primera qüestió era, que tal és comporta una doble suspensió, semblaré una barca??. Les respostes???
Directament súper divertit, el canvi perfecte sense enganxades i amb una manera de canviar molt suau, les rodes amb un agarre perfecte, frens sensacionals tot i que potser és lo més just de la bicicleta. Durant una baixada a 40km/h hem va donar la sensació de poca velocitat, m’explicaré, la mateixa sensació que si vas amb un cotxe destartalat (el meu ibiza) a 100km/h i penses, estic volant, i per altra banda vas amb un A3 a 100km/h i penses, no hem moc de lloc. Doncs la mateixa sensació que un A3. Aquella baixada s’hem va fer curta, per la suspensió magnífic, actuant en salts i en alguna riba que altra per a provar-ho, les pedres del camí no és noten i no cal esquivar forats. El sistema de suspensió de darrera una pasada, els de Felt tenen un sistema patentat anomenat EQUILINK que és comporta perfecte i evita el contrapedal en el moment de la suspensió.

Una bicicleta per a tenir-la present i la veritat amb unes sensacions molt divertides al llarg dels 30 km que vaig fer. Amb pepinos així falta cames per a pujar-hi, hem pensaré de posar-hi un motoret solar, si , pot ser una bona opció.

divendres, 15 de febrer del 2008

Nova Etapa


El dia 12 de Febrer de 2008 a les 12 del matí la meva vida va canviar per sempre. En aquell precís moment, la cosa havia arribat a una fita històrica per a mi. Qui ho agüés dit??? Ara ja sóc Enginyer i la veritat ha costat i molt.
Arribat en aquest punt val la pena pensar en els moment viscuts, dies d’estudi, nervis de treballs, pràctiques inacabables i sobretot els 2 minuts abans de repartir l’examen, sempre és feia etern i la sorpresa el dia que el miraves i deies, no ser fer res de res i quan els nervis baixaven la cosa canviava.

En la imatge és pot apreciar el moment de la presentació, moment que s’ha de recordar com a punt d’inflexió entre un text o un altre en el currículum, moment de molts nervis i de pensaments estranys, ho entenen, saben el que estic explicant??, al finalitzar la recompensa, una nota, jo no sóc qui per dir si justa o no, però agradable de poder sentir per segon cop.

Gràcies a tots per l’ajuda en tot moment